Com fer un bon text?
Per a fer un bon text cal ordre i coherència. Moltes vegades quan escrivim un text de qualsevol tipus no pensem en com el farem, el fem i ja està. És molt important alhora d'escriure tenir en compte uns passos.Així doncs cada u d'aquest passos, són les llavors que donaran el fruit, és a dir, un text ben fet.
Aquests passos son petits processos, els quals ara us els aniré explicant.
1. El primer procés és el de la
PLANIFICACIÓ, en un primer moment cal tenir la idea clara sobre la qual es vol escriure. Si vols buscar una idea original i creativa pots utilitzar la pluja d'idees o també anomenat originalment "brainstorming" la qual serveix per deixar volar la imaginació i l'inconcient i anar dient idees que et vinguin al cap fins a trobar-ne una que pugui servir.
Igualment en la planificació cal que sàpigues el perquè ho vols fer els propòsits del text( per fer riure l'espectador,per emocionar-lo, per crear intriga o suspens, per informar...) Després cal marcar uns objectius clars i últim organitzar el text en forma d'esquema( que va primer, que va al mig, i que va últim)
Tot això es pot fer mentalment o per escrit.És mes recomanable fer-ho per escrit , fent un petit esquema del punts que parlaràs en el text.
2. REDACCIÓ
Desenvolupar els punts tractats en la planificació, enllaçar les idees i fer-ne un redactat amb forma.En aquest segon procés cla tenir en compte la cohesió textual ,els components lèxics i sintàctics i així com la organització mental del text, que sigui clara.
3. REVISIÓ
Has de rellegir el text i corregir aquells aspectes els quals no s'entenen o falta acabar de modificar i retocar. En un text ben fet es valora:
- el contingut
-l'assoliment dels continguts
-la possibilitat de ser comprés pels lectors
-la coherència
-la cohesió
-l'expressió lingüística general
-l'estil
-l'ortografia
-etc.
Es te molt en compte el revisat del text. És a dir l'avaluació i la revisió, ja que si l'escriptor s'adona dels errors i els corregeix en queda un bon text i així és com s'aprén, dels errors.
RECOMANACIÓ * en els primers anys la redacció i la revisió es recomanable fer-la en grup, oralment ja que amb les aportacions de tothom es posa i es treu el que és necessari i així entre tots construïm un bon text.
Així doncs com hem vist es important planificar-se sempre alhora de construir un text. L'imma ens va donar unes fotocopies en les quals explicava tots els passos que he anat comentant i ho vam anar llegint a classe.Però apart de saber-nos la teoria sempre és important una mica de practica així que l'Imma ens va fer fer una activitat relacionada amb el que havíem treballat. A continuació us la explicaré...
En una de les sessions de coed l'Imma ens va dir que agaféssim un full i féssim una redacció. Aquesta redacció havia de tenir 3 parts: la planificació, la redacció i la revisió.
Primer de tot havíem de triar l'idea principal, en el meu cas l'ús de la bicicleta a la ciutat. Vaig posar altres idees com el reciclatge etc.. Peró finalment vaig triar aquesta.
Havia de saber a qui volia escriure, per a que, sobre què, i com ho volia escriure. Al principi vaig pensar que seria una tasca feixuga haver de pensar tantes coses.. però em vaig adonar que el resultat final es el doble de millor que si no hagués seguit tots aquests passos. Així doncs un cop triada la idea vaig fer un esquema del que volia que sortís a la redacció.
Així doncs vaig escriure uns temes transversals i d'aquests temes en sortien subgrups o subtemes, com a l'exemple. Del general al concret.
- Després vaig seleccionar els temes que més m'interessaria parlar i els vaig posar en l'ordre que volia que apareguessin en el text.
2- Un cop fet tot això vaig donar pas a la redacció en la qual vaig enllaçar les idees i els diferents temes de manera que queden un redactat que s'entengués i que tingués un bon lèxic i cohesió.
3- Un cop vaig haver fet la redacció me la vaig rellegir i vaig fer la revisió final.Va ser llavors quan em vaig adonar que una frase estava mal construïda i faltaven connectors per acabar de lligar el text.Vaig corregir alguns errors gramaticals i després me'l vaig rellegir una tercera vegada com si aquell text fos la primera vegada que el llegia i em va semblar força adequat així que vaig donar per finalitzada la meva redacció.
L'activitat que vam fer em va servir per adonar-me que amb una bona planificacio el resultat final es molt favorable. I crec que ens hauríem d'acostumar a fer-ho amb tots els textos que escrivim. Per què no sempre el que pensem i com ho pensem en un principi acaba sent el que realment val. Així doncs ha estat molt positiva i enriquidora per mi.
He trobat uns textos que m'ha semblat que estan molt ben escrits i que exemplifiquen el que he anat explicant en aquesta entrada.
Un text més informatiu.
El text científic és un tipus de text on el contingut és molt específic i està destinat a un públic especialitzat en algun camp de la ciència.
S’ utilitzen els tecnicismes i el llenguatge és objectiu. Apareixen adjectius especificatius, que dóna al substantiu el significat adequat, i el mode que predomina es l’indicatiu. També s’utilitzen molt les formes no personals, i el verb ser a les definicions. Les paraules acostumen a repetir-se. Hi sol haver repetició de paraules. Fa servir lèxic amb un to denotatiu. També s’ha de tenir en compte que els textos han de ser clars i s’ha de poder comprovar que el que es diu es veritat.
Segons el grau de formació del lector hi han tres tipus de textos científics. En el text per a experts la dificultat dels continguts científics exigeix, en general, que el receptor tingui un alt nivell de la disciplina en qüestió. En aquests casos, hi ha una gran utilització de tecnicismes, i també l’ absència de exemples. Els textos formatius van dirigits a qui, sense ser experts, tenen un cert grau de coneixement en la matèria. Es combina la utilització de tecnicismes amb els exemples. Finalment, els textos divulgatius posen a l’abast d’un públic ampli uns coneixements generals sobre el tema. En aquests casos s’utilitza un lèxic comú, es fan aclaracions mitjançant exemples, i es procura mantenir l’interès del lector.
Article del diari de Girona.
ORDI VILAMITJANA I PUJOL
Aquest és un article especial per tancar l'any. S'hi inclouen alguns titulars del conjunt d'articles que he publicat aquest any (170). Aplegats, configuren un panorama anual dels successos i fets locals, que si bé no tenen el valor d'un resum clàssic, sí que tenen l'efecte de la pinzellada del pintor de quadres.
Va començar l'any amb el gloriós misteri de les campanes de la Catedral: per al miler de ciutadans que eren a la plaça dels apòstols per celebrar l'entrada d'any, no van tocar les 12; per a alguns veïns, situats més lluny, van tocar com cada dia i dues vegades. Es va inaugurar la galeria de Tir de Fontajau i l'Escola de la Mare de Déu del Mont del barri de Sant Narcís va fer 40 anys.
El 16 de gener es va emetre per televisió a través del web d'ICV el ple de l'Ajuntament de Girona. Era la primera transmissió pública d'un plenari en 34 anys de democràcia. Al cap de poc, el servei d'arxius de l'Ajuntament va descobrir i digitalitzar el diari Combat, un diari antifeixista del temps de la Guerra Civil. Una visita al Cementiri de Girona permetia comprovar que encara són ben presents els dos bàndols de la Guerra, amb diferenciats monuments i recordatoris. El cementiri del carrer del Carme també serveix per comprovar que és fals que la mort ens iguali.
Els pressupostos de l'Ajuntament van ser migrats. El que sí que va migrar -i del tot- aquest any, va ser el ramat municipal que campava per Sant Daniel. És un misteri per aclarir. Mentrestant, la ciutat posava nom de carrers a dos il·lustres llibreters: l'un, llibreter clàssic, Pere Rodeja; l'altre, un activista cultural a favor del català, Feliu Matamala.
El dia 21 de febrer va ser un dia capicua, palíndrom. Justament per aquestes dates va fer 10 anys de la desaparició de les pessetes i de la gran ensarronada de l'euro. El març va començar amb l'exposició de l'arribada del tren a Girona: el 3 de març de 1862. Al març ja s'intuïa que l'AVE seria l'obra de la Seu. L'oposició i bona part de la ciutadania es van escandalitzar pel preu dels llums de Nadal: 280.000 euros. Març va acabar amb una vaga general que pretenia contrarestar la violència dels mercats, dels bancs i de les hipoteques.
La Sra. Veray "va aconseguir" des del seu escó de diputada a Madrid que el pressupost dedicat a les comarques gironines pel seu partit del PP quedés retallat en un 60%. La presó de Figueres, en canvi, acabada feia mesos i sense estrenar, estava dotada de piscina i Canal Plus entre d'altres exquisideses.
Va tornar el Tapís de la Creació després d'una bona restauració. Un dia, els amos dels gossos gironins es van manifestar bordant per solidaritat amb les seves mascotes. Les retallades als animals racionals imposades pels dos governs de dretes (Madrid i Barcelona) no s'aturaven: rebaixes de salari, augment d'hores de treball, l'euro per recepta, etc.
La nota simpàtica de la primavera la va protagonitzar un ós rentador enfilat en un arbre de la Rambla i les pintades reivindicatives dels volts de la catedral escrites amb horroroses faltes d'ortografia. No tan divertit va ser saber que l'Ajuntament s'havia gastat un milió d'euros per adequar la casa Masó, una casa burgesa que ha esdevingut un nou museu de la ciutat. Per cert, la composició de govern de CiU va passar, com aquell qui no vol la cosa, de 10 a 15: 10 regidors escollits i 5 assessors a dit. Girona va passar de ser una ciutat que enamora a una ciutat que emociona.
L'alumna de l'IES Santa Eugènia Wei Huang va guanyar el premi Poincaré 2012 de la UPC pel seu treball sobre els nombres primers. L'Escola Pública estava en peu de guerra. L'Església, en canvi, per boca del Sr. Bisbe de Girona, feia saber que ni havia pagat ni pensava pagar l'IBI. La violència domèstica no cessava i era titllada de la més gran covardia. Molts immigrants reprenien el camí de casa seva a causa de la crisi.
A principis d'estiu, el parc de fonts gironí era més aviat penós: moltes de tancades i d'altres de no potables. L'Ajuntament, després de 33 anys de democràcia, donava per fi veu al poble en els plens. L'alcalde assegurava que feien falta 10 anys més (2022) per enllestir tot l'enrenou ferroviari de Girona. A començament d'estiu es va fer la gala del projecte Fama d'ADBE (associació de dansa, ball i esport), amb participació de tres instituts (Santa eugènia, Vicens Vives i Carles Rahola). Pels carrers de Girona es va celebrar la victòria de la selecció espanyola de futbol.
Un dels actes més emotius del 25è aniversari de l'agermanament amb Bluefields va ser la visita de l'alcalde de la ciutat nicaragüenca a Girona per conèixer de primera mà les feines de cooperació engegades. PP i CiU governaven la ciutat amb el manual de retallades sota el braç. El plens es van anar fent llargs, fins a les 7 hores. Les ordenances presentades ratllaven la impertinència. Els xirois van fer una ruta per França i Itàlia i 7.350 gironins van assistir a l'entrament de pa sucat amb oli del Barça a Montilivi. Al camp de futbol, l'animador "Sisplau" guanyava per golejada la mascota "Carmany" en carisma i animació.
La catedral va posar el preu de visita a 7 euros. Lance Armstrong va perdre els 7 tours i els amics que havia fet a Girona. Mentrestant, el FITAG acomplia 12 anys de compromís amb el teatre i la ciutat. La 22 va fer 34 anys. L'11 de setembre es van manifestar 5.000 gironins a Girona i molts milers a Barcelona. Lamentablement, també es van produir atacs feixistes contra les seus del PP i Ciutadans. Més lamentablement encara, la gent escorcollava els contenidors a la recerca d'aliments. Per Fires, va llegir el pregó Rafael Nadal, autor d'un llibre d'èxit Quan érem feliços. En aquells dies es va presentar un altre llibre de Javier Cercas: Las leyes de la frontera.
Mentre l'AVE es confirmava com una presa de pèl monumental, els carrers es tornaven a omplir de llums de Nadal. S'ha arribat a la fi de l'any, sense fi del món i sense paga extra per a molts gironins i moltes gironines. 2013 es veu que encara serà pitjor per a treballadors, pensionistes, empreses i ciutadans en general. Que Sant Narcís hi faci més que nosaltres.
EN VOLS SABER MÉS?
Aquí us deixo una web molt interessant de 3 professores de la Universitat de Barcelona que ens expliquen com ensenyar a escriure els nens, incentivar l'escriptura i la lectura i a mes a més com fer-ho en una aula multibiligue.
http://www.ub.edu/ice/portaling/seminari/seminari-pdf/42marba.pdf
.JPG)
